DOLÇAINA I TABAL

Dintre del conjunt de les tradicions i costums que conformen la nostra cultura com a poble, la música (amb tota le seua diversitat) sempre ha representat un dels elements que han configurat el seu caràcter i forma de ser i ha arribat a ser una de les formes artístiques mes cultivades, que tradicionalment han passat d'una generació a una altra.

En qualsevol de les celebracions festives, socials o religioses, trobem que la música ha estat present al nostre poble, sempre hi ha tingut un paper rellevant, i ha arribat a ser una constant en la seua vida quotidiana.

Aquesta secció formada per dolçainers i tabaleters forma part del projecte de cultura que l'Associació l'Esportí va començar allà per l'any 1999 per difondre i escampar  la música tradicional pels carrers del pobles, junt amb el drac i els nanos, amb els quals hem protagonitzat despertades, concerts i cercaviles al llarg de moltes comarques d'Alacant, Castelló i València, a més d'altres de Catalunya.

També col.laborem molt estretament amb la Unió Musical de Beniarrés (els hem acompanyat en alguns concerts i desfilades de festes de moros i cristians), però sobre tot ens uneix una forta amistat amb el grup de dolçainers i tabaleters del Marell de L' Alqueria d' Asnar , amb els qui hem tingut el plaer d'oferir:

           "Concert de Tardor" a les acaballes del 2007.

           "Concert de cel.lebració del  10é aniversari de l'Associació de l'Esportí" en desembre de 2009. En aquest concert també hem contat amb la col.laboració del Grup de Metalls de l'Unió Musical de Beniarrés.

Part important del que som musicalment la té el nostre mestre, director en Jaume Gosàlbez Vallés.

Dolçainers:                                  Tabaleters:

Per això disposem del so vibrant de la dolçaina, sembre ben acompanyada dels redobles enjogassats dels tabals. 

  D O L Ç A I N A  

                                                          

Aquest instrument tradicional de la cultura valenciana i de gran sonoritat, el podem definir com un instrument brillant, aeròfon, de fusta, de perforació cònica, amb huit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval.  

 Llengüeta.-  És de canya i és doble, molt pareguda a les utilitzades per l'oboè, però mes ampla. Es el punt de contacte del llavis del dolçainer amb l'instrument, punt pel qual s'introdueix l'aire. Cal destacar la importància que té la selecció de la canya, l'època de collita, el secat i 'elaboració.

Tudell.-  És una peça metàl.lica, generalmente de llautó, de forma cònica i que serveix d'enllaç entre la canya i l'instrument.

Tub o dolçaina.-  És la caixa de sonoritat de l'instrument, té forma lleugerament cònica, amb un diàmetre d' 1 centímetre a la part superior, la qual va eixamplant-se a poc a poc i va prenent forma de campana, fins a arribar als 5.4 centímetres. Té huit forats amb una posició semblant a la flauta dolça, set superiors i un a la part de baix. A la part final de la campana en té dos, que estan separats 180 graus i que no serveixen per fer so, sinó mes aviat perquè sone millor.

 T A B A L  

Tabal o tabalet, el podem definir com un instrument de percussió que porta el ritme, pertany al grup d'instruments anomenats "membranòfons" i està lligat a la família dels tambors (bamboles, taroles, tamborets, tabalets, tun-tun etc), està consituït per una caixa cilíndrica de fusta i un bastidor o membrana de cuir que es colpeja amb les baquetes, té una alçada aproximada de 20 cm y 30 cm de diàmetre i que s'afina mitjançant unes peces de cuir que se situen als costats.

 

 "Fireta" Gandia (València) - 2006

"Festes Patronals" Alcalà de la Jovada (Alacant) - Estiu 2007